ja ha tornat l’oscuritat,
es el petó que l’ha acariciat,
tot i que no sent res quan aquest s’acosta,
es el que el persegueix a totes hores.
Tan sols es el gat que s’apropa al mirall
i veu el que ha esat esgarrapat.
Ara que ja sap què ha deibuixat,
és millor que o deixi estar,
tot i que sap que en el seu cap sempre estarà allà.
Recorda que els llibres, teatres i poesies
són mons sense vergonya.
A on poder-te trobar tresors
et farà gaudir igual que costa.
Que de vegades hi han ocells que moren abans de poder
extendre les seves ales per volar
i cauen sense que ningú els pugui salvar
com si el destí els hagués volgut silenciar
tot i que no es rendiran mai.
Tan sols és un gat davant d’un mirall
veient els seus ulls explicar el passat
plens de ristesa, por i felicitat,
tan sols és un gat davant d’un mirall.