El gat davant del mirall

ja ha tornat l’oscuritat,

es el petó que l’ha acariciat,

tot i que no sent res quan aquest s’acosta,

es el que el persegueix a totes hores.

Tan sols es el gat que s’apropa al mirall

i veu el que ha esat esgarrapat.

Ara que ja sap què ha deibuixat,

és millor que o deixi estar,

tot i que sap que en el seu cap sempre estarà allà.

Recorda que els llibres, teatres i poesies

són mons sense vergonya.

A on poder-te trobar tresors

et farà gaudir igual que costa.

Que de vegades hi han ocells que moren abans de poder

extendre les seves ales per volar

i cauen sense que ningú els pugui salvar

com si el destí els hagués volgut silenciar

tot i que no es rendiran mai.

Tan sols és un gat davant d’un mirall

veient els seus ulls explicar el passat

plens de ristesa, por i felicitat,

tan sols és un gat davant d’un mirall.