ja ha tornat l’oscuritat,
es el petó que l’ha acariciat,
tot i que no sent res quan aquest s’acosta,
es el que el persegueix a totes hores.
Tan sols es el gat que s’apropa al mirall
i veu el que ha esat esgarrapat.
Ara que ja sap què ha deibuixat,
és millor que o deixi estar,
tot i que sap que en el seu cap sempre estarà allà.
Recorda que els llibres, teatres i poesies
són mons sense vergonya.
A on poder-te trobar tresors
et farà gaudir igual que costa.
Que de vegades hi han ocells que moren abans de poder
extendre les seves ales per volar
i cauen sense que ningú els pugui salvar
com si el destí els hagués volgut silenciar
tot i que no es rendiran mai.
Tan sols és un gat davant d’un mirall
veient els seus ulls explicar el passat
plens de ristesa, por i felicitat,
tan sols és un gat davant d’un mirall.
-
Author:
Judit Cassadó Agell (
Offline) - Published: June 7th, 2025 08:15
- Category: Unclassified
- Views: 7
Offline)
Comments2
si seul est le chat devant le miroir ...
I read Cervantes in my spare time, and was challenged to work through this without a translation... I think I've got it! It was a lot of work, but farà gaudir igual que costa, as they say!
!mes si us plau!
To be able to comment and rate this poem, you must be registered. Register here or if you are already registered, login here.